Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog

Organizacion jutjariala en Occitània italiana

Publié le 18 Septembre 2012

Organizacion jutjariala en Occitània italiana

Lo poder juridiccional constituís l'un dels tres poders fondamentals d'un Estat democratic, ambé lo poder legislatiu e lo poder executiu. Sa tòca es de donar un'aplicacion concrèta a las règlas de l'òrde juridic.

Dins lo sistèma judicial italian, lo poder juridiccional es exerçat en de domènis diferents : ordinari, administratiu, comptable, militar e fiscal.

Lo poder jutjarial ordinari es exerçat per los magistrats~ juges màgers membres de l'òrde judiciari - instituats e reglementats d'après las règulas subre l'organizacion judiciària - per lo sector civil e penal, ambé la sola exclusion de las matèrias reservaas als jutges que an de competéncias especificas.

Lo poder jutjarial administratiu es exerçat per los Tribunals administratifs regionals (Tribunali Amministrativi Regionali (T.A.R.)) e per lo Conselh d'Estat (Consiglio di Stato) en los diferents còntra l'Administracion Publica.

Lo poder jutjarial comptable es exerçat per la Cort dels Comptes (Corte dei Conti) en matèrias de comptabilitat publica.

Lo poder jutjarial militar es exerçat per los Tribunals militars (Tribunali militari), per las Corts militars de rejutjar (Corti militari d'appello) e per los Tribunals militars de l'aplicacion de las penas (Tribunali militari di sorveglianza), exclusivament per çò concernent las infraccions militaras perpetraas per los membres de l'Armaa.

Lo poder jutjarial fiscal es exerçat per las Comissions fiscalas provincialas (Commissioni tributarie provinciali) e per las Comissions fiscalas regionalas (Commissioni tributarie regionali) en matèria d'impòsts.

Los organas cargats d'administrar la justície ordinària en materia civila e penala son :

- lo Jutge de patz (Giudice di Pace)

- lo Tribunal ordinari (Tribunale)

- lo Tribunal de l'aplicacion de las penas (Tribunale di sorveglianza)

- lo Tribunal dels minors (Tribunale per i minorenni)

- la Cort de rejutjar (Corte d'Appello)

- la Cort d’Anullacion (Corte di Cassazione)

Mai, existís de jutjarias particularas :

- la Cort d'assises (Corte d'Assise) - compausaa de 2 magistrats~ jutges màgers professionals e de 6 jutges populars, s'entrèva de las (connaît des) infraccions las mai grèvas -;

- lo Tribunal regional de las aigas publicas (Tribunale Regionale delle Acque Pubbliche) e lo Tribunal superior de las aigas publicas (Tribunale Superiore delle Acque Pubbliche) – s'entrèvan dels problèmas (connaissent des différends) en matèria de domèni idric.

Lo Ministèri Public es un organa de l'Estat creat pròche la Cort de cassacion (Parquet

Général de la République), de las Corts de rejutjar (Parquets Généraux de la République), dels Tribunals ordinaris e dels minors (Parquets de la République).

Lains cada Parquet de la République pròche los Tribunals ordinaris que an de sètis en los caps lòcs del destrech (district), existís una Direccion antimafia del destrech (Direzione Distrettuale Antimafia), compausaa de magistrats especializats en las investigacions concernent la criminalitat organizaa. Lains lo Parquet Général pròche la Cort de cassacion (près la cour), existís la Direccion nacionala antimafia (Direzione Nazionale Antimafia), que coordòna las investigacions efectuaas per las Direccions dels destreches.

Los membres del Ministèri Public son dels magistrats que apartenen a l'òrde judicial, emplissen lors fonccions sotz lo contraròtle del Ministre de la Justícia. Son cargats de vigilar al respect de las leis, d'assegurar l'administracion prompta e regulara de la justícia, de favorizar la repression de las infraccions (son titulars de l'exercici de l'accion publica) e de l'aplicacion de las mesuras de securitat.

Als dires de l'art. 104 de la Constitucion : " la magistratura constituís un òrde autonòm e independent de tot autre poder ". Aicesta autonomia institucionala es garantia per lo Conselh Superior de la Magistratura, organa autonòm presidit per lo President de la Republica e compausat de 2 membres per drech estatutar (de droit) (lo President de la Cort d’Anullacion e lo Procuror General pròche la Cort d’Anullacion) e de 30 membres elegits (que 20 elegits per los magistrats al lor e 10 elegits per lo Parlament entre de professors d'universitat en matèrias juridicas e dels avocats).

Las tascas atribuias al C.S.M. concernen lo recrutament, las afectacions e las mutacions, los abanciaments e l'aplicacion de sanccions disciplinàrias concernent los magistrats (art. 105 de la Constitucion).

L'ADMINISTRACION DE LA JUSTICE ORDINàRIA

S'agís d'una de las fonccions las mai importantas que l'Estat met al servici dels ciutadans.

La fonccion jutjariala es exerçaa per los magistrats, que an lor sèti en las jutjarias de lor ressòrt. Las jutjarias son espandias segon de critèris territorials. Lo C.S.M. dòna d' instruccions als Caps de las jutjarias en vista de la compausicion d'aicestas ultimas en lo cadre de cada destrech e de la distribucion dels magistrats entre elas.

La fonccion administrativa ligaa a la fonccion jutjariala es exerçaa per lo Ministre de la Justícia que se serve de un'estructura centrala que a sèti a Roma, aitant coma de burèl locals que an de sètis pròche de las jutjarias.

En los burèls locals, lo personal administratiu - sotz la direccion del Cap de la jutjaria e del dirigent prepausat al burèl - exerça a l'encòp de fonccions de sosten a l'activitat jutjària (documentacion de la procedura, publicacion dels actes del jutge, execucion de las mesuras judicialas) e propriament administrativas (gestion del personal, del butget).

D'après http://www.giustizia.it/misc/mggweb2.htm

Commenter cet article